El pas del temps

Aquesta setmana he fet 50 anys, una edat a la que li donem una importància que segurament no es mereix. A l’agost passat una bona amiga va arribar també a aquesta edat i li vaig escriure una petita cosa que ara veig que és com si en aquell moment també ho hagués escrit pensant en mi mateix. D’alguna manera anticipant-me al temps conscient que al cap d’uns mesos jo també creuaria aquesta barrera. El text és el següent:

“Ha arribat aquest dia que per alguna raó que desconec celebres un aniversari que sembla que hagi de ser més rellevant o important que els altres, que sembla que marqui una frontera entre un abans i un després. Quan jo crec que de fet tots els aniversaris són igual d’importants o rellevants i que expressions com “un abans i un després” no haurien de considerar-se en una escala temporal sinó en l’àmbit dels fets. cap edat per sí sola ens hauria de marcar un abans i un després. Lo important és tot el que anem fent, imaginant i experimentant al llarg de la vida. Però és evident que estem sotmesos a la tirania del temps, conscientment i inconscientment, des de que som petits on les coses passen d’estiu a estiu, d’inici de curs a inici de curs, o d’aniversari a aniversari, i fins que som adults on som testimonis del temps que fa créixer filles i nebots i envellir als nostres pares. I aquesta tirania la veiem fins i tot a les tombes on l’únic que sembla que importi dels morts és la data de naixement i de la seva mort i no pas el que han fet, somniat o inventat. Seria maco que enlloc de dates la gent pogués delimitar la seva vida a partir de fets com: des de que vaig aprendre a anar en bicicleta fins que vaig acabar d’escriure el llibre, o bé des de que em va picar una vespa fins que els meus nets s’han fet grans, o des del primer petó a l’últim. Això ajudaria a fixar en la memòria alguna cosa real de les nostres vides sempre i quan això sigui possible perquè un cop vaig llegir una frase en un llibre de Murakami que em va agradar molt i que diu: “totes les coses passen de llarg. Ningú no pot retenir-les. Així és com vivim tots nosaltres”. Però bé en tot cas cal continuar fent l’esforç de retenir-les. Crec que ara estem totes i tots en una edat molt bona i com va dir Schopenhauer: “els primers 40 anys de vida ens donen el text, els 30 següents els comentaris”.

I ara m’ha tocat a mi i continuaré pensant que fem amb el temps i en el temps que ens queda.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s