Butler vs. Peterson

Dins del Màster de Filosofia pels Reptes Contemporanis he hagut d’escriure un debat imaginari entre Judith Butler i Jordan Peterson sobre la maternitat. Ha estat un bon exercici tenint en compte lo allunyat que em puc sentir del que pensa en Jordan Peterson i d’algunes discrepàncies que tinc també amb alguns dels postulats de Judith Butler. El resultat d’aquest debat imaginari és el següent:

En el debat d’aquesta setmana comptem amb la presència de dos personalitats influents en el debat actual sobre feminisme i el paper de la dóna en el món actual i que representen dues visions totalment oposades. Per una banda tenim a Judith Butler, filòsofa molt influenciada pel post-estructuralisme i coneguda, entre d’altres aportacions, per ser una de les fundadores de la teoria del moviment queer i ser una defensora dels drets del col·lectiu LGBTQ. I per altra banda, Jordan Peterson, psicòleg clínic i professor de psicologia que en els darrers anys ha esdevingut un personatge molt mediàtic amb un canal de Youtube amb milions de subscriptors i on penja les seves classes i conferències. Al seu parer els homes pateixen una crisi de masculinitat per culpa de sentir-se amenaçats per un moviment feminista que els té sota la lupa constantment. Malgrat que les posicions de Judith Butler i Jordan Peterson són força antagòniques es podria dir que si en alguna cosa coincideixen és que són sovint criticats tant des del feminisme liberal com des de les corrents del nou feminisme d’arrels marxistes, encara que per motius ben diferents.

Pregunta: Sra Butler, vostè defensa no només que el gènere és una construcció social sinó que també ho és el sexe i la sexualitat. D’aquesta manera la maternitat passa a ser quelcom totalment performatiu. Aquesta visió, però, desperta recels dins de certs corrents feministes i, d’alguna manera separa la maternitat i la dóna del seu cos biològic. Com superar aquests recels?

Judith Butler: És cert que defenso la performativitat tant pel gènere com el sexe i el desig. Això implica que contràriament a la percepció predominant de que és el sexe el que produeix el gènere, és el gènere el que construeix el sexe. És a dir que a partir de determinades normes culturals de masculinitat i feminitat s’han creat aquestes altres normes de desig heterosexual masculí i femení. De manera que identifiquem a les persones per les categories culturals que representen, en el sentit d’actuació com en un teatre. Aquesta performativitat està arrelada en el nostre subconscient ja que des del moment en que naixem i ens donen un nom, ens vesteixen amb unes robes determinades o juguem amb certes joguines la nostra identitat queda definida a partir de la manera en que estem en el món. Relacionat amb el tema de la maternitat, admetre això implica que les “mares” no es defineixen principalment per la seva funció biològica sinó per les seves realitats culturalment codificades. I el que és rellevant és que les dones s’haurien d’adonar que la idea de maternitat basada en l’actual estructura de dominància patriarcal pot de fet representar un punt de partida per desafiar i subvertir aquestes  relacions de poder i domini. I això passarà si veuen els seus cossos no com entitats determinades biològicament i sexualment sinó com els llocs on té lloc aquesta performativitat de gènere imposada culturalment.

Jordan Peterson: Si em permet intervenir,  aquest discurs feminista radical de negar la realitat biològica del sexe em sembla delirant i no m’estranya que hagi estat criticat fins i tot des de posicions feministes que realment reconeixen el cos femení com una realitat biològica. No m’estranya que moltes d’elles estiguin en contra de, per exemple, la llei Trans que vol aprovar el govern espanyol. En tot cas, m’agradaria saber sota quina evidència científica es pot afirmar tan alegrement que el sexe és una construcció social. La nostra és una espècie de reproducció sexual definida per la producció d’individus amb dos sexes ben diferenciats: persones que fan espermatozous i d’altres que fan òvuls. El sexe biològic és inherent a la pròpia natura humana i és, en el 99% dels casos, binari. És cert que hi ha percentatge molt minoritari d’individus intersexe però això no implica que el sexe biològic sigui un continu. I en el cas de la dóna, la selecció natural l’ha fet amb un cos adaptat a la seva funció reproductora, tal i com ha fet amb totes les femelles de totes les espècies de reproducció sexual. Aquest cos gestant no és cap construcció social. Els postmoderns neguen la biologia perquè aquesta demostra que les persones no són modelables i per tant no poden ser sotmeses a la seva enginyeria social.

P: Sr. Peterson ara que treu el tema de les persones intersexes vostè va començar a ser mediàtic quan es va oposar a la llei del llenguatge neutre per als transgèneres.

J. P.: Sí, perquè el govern no és ningú per imposar cap llenguatge per dir-me com m’he de dirigir a un cert col·lectiu. I menys a un col·lectiu de radicals que posen la seva identitat grupal per sobre de la identitat individual. Neologismes creats per neomarxistes.

J.B.: En canvi el Sr. Peterson no sembla tenir cap problema en usar un llenguatge que clarament discrimina i que també categoritza perquè malgrat que en alguna entrevista he llegit que ell no parla d’home i dona sinó de masculinitat i feminitat el cert és que associa clarament masculinitat a l’home. I de totes maneres el llenguatge és quelcom que evidentment s’usa des de les estructures de poder per imposar la seva realitat. Només cal posar com a exemple el fet que a una dóna treballadora quan esdevé mare se li dona una “baixa per maternitat” com si fos una baixa per fer vacances o descansar, per deixar de treballar. O quan el mateix Sr. Peterson diu que aquelles dones que no volen ser mares han de tenir quelcom malament en el seu disseny.

P: Tornant al que deia el Sr. Peterson abans quina relació creuen que hi ha entre la condició de mare i el cos femení?

J.P.: Com he dit abans la dona té un cos dissenyat per gestar i això fa que tingui una perspectiva de la seva funció reproductora diferent a la que pot tenir un home. És per això que les dones no es voldran aparellar amb qualsevol sinó que buscaran a aquell home que vegin que les pot aportar més seguretat socioeconòmica. Algú que sigui més competent i llest que elles. I això és especialment evident en la societat actual. A més l’instint maternal és quelcom natural i està també determinat biològicament. Sense aquest instint no estaríem aquí com a espècie. Per tant, hem de deixar de fer creure que la maternitat és una construcció imposada per sotmetre a les dones des d’una posició de dominació patriarcal.

J.B.: És cert que el cos femení és el que està preparat per gestar als fills i les filles però la maternitat és molt més que gestar. La maternitat implica la cura d’aquests infants, vestir-los, alimentar-los, educar-los, ajudar-los a sobreviure. A l’associar maternitat amb el cos femení llavors directament totes aquestes tasques passen a recaure en la dona, que és la que llavors ha de renunciar a una vida fora del rol de mare al qual se l’ha assignat no perquè la biologia així ho dicti sinó perquè aquest model de societat heterosexual i patriarcal ho ha imposat.

J.P.: Sento discrepar, però els homes estan pitjor dissenyats per tenir cura de nens menors de dos anys. Els homes són millors relacionant-se amb els objectes i les dones amb les persones.

J.B.: Ja m’agradaria saber on està l’evidència científica d’aquesta afirmació sobre el mal disseny dels homes per tenir cura dels nens més petits de dos anys. Potser podríem preguntar al creixent nombre de parelles gais que tenen fills i els crien de manera totalment normal i satisfactòria. O en models de societat matriarcals o col·lectivistes.

P: Seguint amb aquesta discussió com reconeixen vostès la condició de mare, el rol de mare? Hi ha o hi ha d’haver uns trets característics que distingeixin i defineixin aquesta condició?

J.B.: El primer pas hauria de ser separar la maternitat del cos de la dóna en el sentit que més enllà de la gestació tots els aspectes lligats a la maternitat citats anteriorment no han de recaure obligatòriament en les dones. No crec que hi hagi d’haver uns trets característics universals per definir la condició de mare més enllà evidentment de garantir la cura i felicitat dels nens i de les nenes. I sobretot aquesta condició no pot representar en cap cas anul·lar la identitat individual de qui exerceixi aquest rol.

J.P.: Aquest tipus de resposta em posa els pèls de punta i confirma els meus temors a la degeneració moral a la que estem arribant. Les dones han de ser conscient del rol tan important que tenen com a mares, són les garants de l’espècie humana. No és un rol del que puguin prescindir alegrement. És un tret biològic natural que tenen. Com podem demanar a les dones que renunciïn a ser mares per afirmar-se individualment. Si és precisament el fet de ser mares el que els dóna la seva identitat.

P.: Aquesta visió em recorda que molts dels seus vídeos comencen amb una imatge de la Verge Maria amb el nen Jesús als braços

J.P.: Sí, perquè és una imatge transcendent molt forta de la sort que tenen les dones de poder gestar i donar tot l’amor que tenen per educar als seus fills. A més el simple fet de gestar ja és una experiència que la gran majoria de dones desitja. Una dóna que no tingui fills no pot ser completament feliç. És per això que crec que si una dóna vol llogar el seu ventre per gestar un fill per una altra parella ha de poder-ho fer lliurement. No em vull imaginar un futur dominat per xenofeministes que vulguin gestar els seus fills ex-utero utilitzant la tecnologia per alliberar-se de l’esclavitut de la gestació.

J.B.: Més enllà de les motivacions personals que puguin tenir les dones que practiquin la gestació subrogada hi ha un perill evident que en molts casos o es faci per qüestions de necessitat econòmica o per acomplir els desitjos d’altres dones u homes amb unes condicions socioeconòmiques que els permeten una mercantilització de la gestació.

P: Quines responsabilitats socials i polítiques i quins drets creuen vostès que caldria assignar i reconèixer a les persones a qui se’ls reconeix la condició de mare?

J.B.: El feminisme sempre ha tingut una relació complexa amb la maternitat. Per una banda des del feminisme marxista clàssic s’ha vist la maternitat en un model familiar heterosexual com quelcom que formava part també del mode de producció capitalista. En aquest sentit la lluita feminista contra la regulació heteronormativa de la sexualitat, on les dones eren simplement vistes com un instrument de producció reproductiu per continuar proveint de recursos humans al sistema, podia d’alguna manera representar una amenaça a la viabilitat del sistema capitalista. Això va portar a postures anti-reproductores dins del feminisme. Per altra banda, el feminisme liberal ha buscat d’alguna manera replicar el model masculí encoratjant a les dones a ser igual d’agressives a les seves feines per escalar als llocs de poder. El nou feminisme del 99%, que rebutja tant la cooptació neoliberal com l’homofòbia i la misogínia neotradicionals, per la seva banda vol recuperar la maternitat i usar-la com a eina emancipadora de les dones i viure aquesta experiència de manera lliure. El problema és que aquesta llibertat somniada és impossible en l’actual context social marcat per unes determinades relacions de poder i on el relat continua imposant a les dones que han de parir com quan fer-ho i en quines circumstàncies. Un context que continuarà discriminant a les dones tant com a mares i com a treballadores. Per això crec que caldria definir una multiplicitat d’identitats de gènere en termes de paròdia en el sentit de subvertir el gènere i de fer-nos veure que en el fons no hi ha cap gènere original o natural, que tot són còpies o construccions. I a partir d’aquí subvertir el sistema heterosexual patriarcal i establir els mateixos drets per a tothom sense cap discriminació.

J.P.: La farsa aquesta del suposat model heteronormatiu de la sexualitat se’l podien creure fa 200 anys però no ara. Cada cop més a les societats occidentals tenim múltiples models de família: heterosexuals, homosexuals, uniparentals masculines, uniparentals femenines, solitàries, relacions poliamoroses,….sense que això sembli condicionar el seu lloc dins de l’escala del treball ni desafiar el model econòmic neoliberal. I no el desafien perquè funciona. Perquè l’alternativa de l’esquerra radical seria un sistema de col·lectivització com el de la URSS que tantes morts va provocar. L’esquerra radical ens vol fer creure que les jerarquies són dolentes, però no. L’organització de la societat en jerarquies està determinada biològicament perquè es repeteix constantment en la natura. Cal un ordre perquè si no apareix el caos. Cal que les persones més competents manin i dirigeixin els nostres objectius com a societat. I els homes són en general més competents en aquestes feines que impliquen responsabilitat i determinació. Abans que reconèixer els drets de les mares el que cal és acabar amb les mentides com que existeix una escletxa salarial per qüestions de gènere i tenir clar que les desigualtats no tenen res a veure amb el capitalisme i que la discriminació positiva com a element corrector en elements relacionats amb la identitat de grups és horrible. El dret més sagrat de tota dóna és precisament el de ser mare i negar aquesta opció per poder desenvolupar-se professionalment com fan les feministes radicals ens converteix en una societat patològica. I sobretot no enganyant a les dones sobre com seran les seves vides. La majoria no tindran una carrera dinàmica i exitosa, tindran feines però no carreres perquè en un moment donat se n’adonaran que el que realment és important és tenir fills. Això sí, les mares han de deixar enrere el seu complexe edípic de sobreprotecció dels fills perquè al final el que està passant és que estem generant una societat d’homes infatilitzats. Al món li sobren nens. El que necessita són homes adults.

J.B.: Trobo increïble que el Sr. Peterson abraci aquesta mena de discurs on és capaç de negar la realitat sobre les múltiples discriminacions que pateixen les dones simplement pel fet de ser-ho, des d’abusos sexuals, violència de gènere, violència obstetrícia, explotació laboral a explotació domèstica. O negar que el capitalisme ha introduït noves formes de sexisme. I lo pitjor és que ens vol fer creure que això no és culpa d’una construcció cultural sinó que està determinat biològicament i per tant no hi ha res a fer.

Fins aquí aquest interesantíssim debat sobre dues maneres antagòniques de veure la maternitat i la igualtat de gèneres en la nostra societat. En tot cas i més enllà del debat sobre fins a quin punt el nostre comportament i hàbits estan determinats biològicament potser podríem recordar que, com deia Bataille, la condició humana apareix de reprimir els nostres instints animals com la sexualitat i agressivitat com a mitjans de dominació. Potser com a humans hauríem de deixar de buscar justificacions en un aparent essencialisme biològic, ja que devem ser els únics animals amb la capacitat per fer-ho. Moltes gràcies als nostres convidats i fins la setmana entrant.


Bibliografia i recursos consultats

Arruzza, Cinzia; Bhattachayra, Tithi & Fraser, Nancy. Manifiesto feminista. New Left Review 114 pp. 123-146.

Butler, Judith. “El reglamento del género”. En: Deshacer el género. Buenos Aires: Paidós, 2006. pp. 67-88.

Butler, Judith. “Sujetos de sexo/género/deseo”. En: El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad. Buenos Aires: Paidós, 2007. pp. 45-99.

Butler, Judith & Fraser, Nancy. ¿Reconocimiento o redistribución? Un debate entre marxismo y feminismo. New Left Review. Traficante de sueños, 2000.

Peterson, Jordan. Vídeo a YouTube Every young woman needs to see this! 30 abril 2017.

Peterson, Jordan. Vídeo a YouTube Women at Thirty 5 juliol 2017.

Peterson, Jordan. Vídeo a YouTube La madre devoradora 28 març 2018.

Peterson, Jordan. Entrevista a El País 14 novembre 2018.

https://elpais.com/cultura/2018/11/13/actualidad/1542130936_663611.html

Peterson, Jordan. Entrevista a El Mundo 13 febrer 2018.

https://www.elmundo.es/opinion/2018/02/12/5a80aa4746163f61168b4622.html

Guardiola, Íngrid. Documental “Pensar amb Judith Butler”, 2018.

http://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/pensar-amb-judith-butler/230175

Oh, Irene. The Performativity of Motherhood: Embodying Theology and Political Agency. Journal of the Society of Christian Ethics 29(2): 3-17.

Vivas, Esther. Entrevista al programa Àrtic 28 febrer 2019.

Zadjermann, Paule. Documental “Judith Butler, Filósofa en todo Género” realitzat en 2006 per “Arte France”.

https://ssociologos.com/2013/08/11/documental-judith-butler-filosofa-en-todo-genero/

3 comentaris

  1. Un gran esforç!!! Tot i que hauria estat interessant que després d¡aquesta silmulació de suposat diàleg, haguessis fet tu mateix una crítica de les qüestions més controvertides que apareixen, oferint-nos la teva anàlisi. Això és més que res el que personalment m’hauria agradat, però trobo que el diàleg construit está força bé. Felicitats. Diàlegs semblants es reprodueixen a la meva novel.la “Existo, para vivir” Terra Ignota ediciones, tot i que no desvetllo més perquè forma part de la trama…gràcies !!!!!

    M'agrada

    1. Gràcies Ana!! L’exercici era només el suposat debat entre ells i per tant he mantingut fora la meva opinió personal. Estic molt més a prop de Butler que de Peterson, encara que discrepo amb Butler que el sexe és una construcció social (el gènere sí). En aquest sentit es podria dir que en aquest punt estic més proper a Peterson. El semestre passat vaig haver d’escriure una activitat contraposant a Judith Butler amb Nancy Fraser (amb qui em sento més proper). El pots llegir si vols en el post “El problema de la diferència 2”

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s