Per què és important saber què és i què no real?

Per intentar respondre aquesta pregunta cal assumir prèviament que: i) existeix una realitat i ii) aquesta es pot conèixer i diferenciar-la d’una falsa realitat donant-li llavors un estatus de veracitat.  Per tant, ens confrontem a 3 desafiaments: 1) existeix la realitat fora de nosaltres?, 2) com accedim a la realitat?, i, 3) per què és important saber què és real? Partint del supòsit que no existeix una realitat única i universal ens trobem llavors davant múltiples realitats enteses com a maneres d’interpretar i relacionar-nos amb el nostre entorn, sigui aquest el món dels objectes o dels altres éssers vius. És a dir, podríem reduir la realitat a allò que percebem des de l’exterior i al que el nostre cervell li dóna una forma i estructura determinades per poder-hi interaccionar.

Gabriel (2015) i el “nou realisme” que proposa resumeix la primera pregunta de la següent manera: imagineu que hi ha una persona A veient el Vesubi des de la ciutat X i les persones B i C veient-lo des de la ciutat Y. Des d’un punt de vista metafísic (Plató) només hi ha un objecte real: el Vesubi. Pel constructivisme (representacionisme de Descartes) hi ha 3 objectes reals: el Vesubi per a A, el Vesubi per a B i el Vesubi per a C. En canvi, pel nou realisme hi ha 4 objectes reals: el Vesubi, el Vesubi per a A, el Vesubi per a B i el Vesubi per a C. Em costa de veure com es pot dir que existeix el Vesubi per si sol sense un “observador” que el percebi. La crítica que Schopenhauer ja va fer al realisme (i a l’idealisme) per suposar que hi ha una realitat exterior independent de nosaltres és que veuen la relació objecte-subjecte com una relació de causa-efecte quan per a ell aquesta només té lloc entre l’objecte immediat i el mediatitzat (Schopenhauer 2015). Encara que no existeixi una realitat fora de nosaltres està clar és percebem el nostre entorn com a una realitat, quelcom que existeix i a la que donem veracitat. En aquest sentit Schopenhauer (2015) també critica la visió escèptica de que el que pensem que és la realitat és una mentida o il·lusió. I com distingir la realitat del somni? Citant de nou a Schopenhauer: “la manera de distingir-los no és altre que el criteri empíric de despertar, quan s’interromp llavors la connexió causal entre els esdeveniments somniats i els de la vida en vigília” (Schopenhauer, 2015).

Hi hagi o no una realitat fora de nosaltres el cert és que percebem el nostre entorn i tenim la sensació de veure i viure en una realitat. El debat epistemològic és llavors com accedim a ella: en aquest sentit tenim les teories mediacionals i les de contacte. Si confrontem ambdues teories el principal motiu de divergència és que per a les primeres el nostre coneixement del món només és possible gràcies a la mediació d’algun element com: les idees (Descartes), enunciats de veritat (gir lingüístic), o categories amb les quals estructurem conceptualment les impressions (Kant). És a dir, que és a través dels sentits que tindríem accés a la realitat. La vessant més materialista d’aquesta aproximació vindria representada per exemple per Quine que proposa que aquesta mediació és material perquè són els nostres receptors sensorials els que determinen els límits del nostre coneixement del món exterior (Dreyfus i Taylor, 2016).

Per contra, les teories del contacte vindrien a dir que adquirim el coneixement a través d’un contacte directe amb la realitat sense necessitat de cap element que actuï com a mitjancer (Dreyfus i Taylor, 2016). No hi hauria una distinció absoluta entre l’exterior (objectes) i l’interior (subjectes) en el sentit que hi ha una interacció constant de manera que els dos elements s’influencien mútuament i es construeixen i reconstrueixen constantment a partir de la relació fluïda que estableixen. Per tant el focus no estaria tant en com accedim a l’objecte “físicament” sinó en el sentit que la nostra realitat no la construïm exclusivament des de la nostra subjectivitat individual sinó que la construïm en un entorn on hi ha altres subjectes i en un entorn que d’alguna manera també intervé en aquesta construcció. Això aniria des del Dasein de Heidegger i el seu “home com a possibilitat” fins a al “subjecte encarnat” de Merleau-Ponty. Seguint a Heidegger, el que som és també les nostres habilitats, el que fem i com això ens permet accedir a una determinada realitat. Cal llavors posar la rellevància en el context i estar oberts al món. En aquesta línia Taylor destaca que com veiem el món depèn del nostre estat d’ànim particular: “…no és només que estiguis interpretant el món a través d’un filtre diferent, sinó que la teva felicitat et sintonitza amb característiques del món a les quals no estaves parant esment” (Ruspoli, 2010). 

Anant finalment a la pregunta de per què és important llavors saber què és real i que no, podem pensar en arguments biològics centrats en la supervivència com els que proposa Hoffman i que engloba en el que anomena “realisme conscient” i que em sembla un entremig entre postures representacionistes i el nou realisme. Així, tindríem que al llarg de l’evolució hem desenvolupat un sistema que ens permet percebre només aquella realitat que necessitem en un moment donat. No anem pel carrer percebent i sent conscient d’absolutament tot el que tenim al voltant. Una analogia que penso és quan fem un trencaclosques. Al principi potser separem les peces per colors però en un moment donat el color deixa de ser important i llavors les percebem només en funció d’una forma determinada que busquem. Els colors ja no els veiem.

Per altra banda, tindríem arguments centrats en permetre una vida en societat. A mode d’analogia podem pensar en el jazz on cada músic viu el seu món en el sentit que normalment crea música de manera solitària. Ara bé, en una jam session els músics s’han de sincronitzar de manera que cada músic ha de sortir de la seva realitat, entrar a les realitats dels altres músics i crear quelcom que sigui percebut com una nova i única realitat no només pels músics sinó pels espectadors. O sigui que és important saber el que és real per poder construir una realitat comuna on viure en societat, i això ho fem sortint de nosaltres i sent conscients de l’entorn on complim una funció. Això ens permet tant expandir-nos individualment com intervenir en un món comú. Com diu la Leah Chase a “Being in the world”: “…romans a una comunitat i la construeixis, fas que funcioni”. O quan Borgmann ens diu que quan mengem amb altres persones el que fem és sostenir la nostra vida junts (Ruspoli, 2010).  I això té moltes derivades sobretot perquè a aquesta realitat que busquem i construïm plegats li donem una categoria de veracitat, de veritat.

En aquest sentit, però, és important adonar-nos que, com diu Gabriel (2019): “la nostra forma de pensar ve determinada per les condicions socioeconòmiques desenvolupades i subjectes a canvis constants al llarg de mil·lennis”. I aquí hauríem d’endinsar-nos en el relativisme lingüístic de Frege, Saussure, Wittgenstein i Sapir, entre d’altres, que proposen que el llenguatge no és quelcom que està entre nosaltres i la realitat sinó que ha de ser entès com un element que estructura tant a la realitat com al nostre “jo”. Com diria Wittgenstein: “el meu món es redueix al meu llenguatge”. Però llavors si diferents cultures han generat múltiples concepcions de la naturalesa i vida humana podem preguntar-nos com fan Dreyfus i Taylor (2016) si són totes vàlides; són totes igualment acceptables? I això esdevé un problema actual en el món globalitzat on vivim per trobar la manera de relacionar-nos no només amb les altres persones sinó també amb la resta d’elements del planeta (vius o no). Un dels desafiaments que tenim doncs és “mirar d’arribar a un consens sobre els drets humans malgrat el manteniment de diferències sobre les creences més profundes sobre l’ésser humà, la seva naturalesa o els seus bens” (Dreyfus i Taylor, 2016). Com aquests autors diuen sembla que estem encara lluny de poder definir allò més important que hauria de tenir en compte qualsevol concepció de l’essència o bé humà per ser plausible (Dreyfus i Taylor, 2016).

Per últim si l’entorn condiciona també la nostra realitat i assignació de condicions de veracitats, qui controla aquest entorn i com? com escapar-nos a les fake news? com lluitar contra elles tenint en compte el que comenta el Xavi sobre l’economia de mitjans? sembla difícil lluitar contra les fake news si aquestes venen d’un context a qui ja li hem donat prèviament categoria de realitat i que ha contribuït a construir el nostre “jo”.

En resum, malgrat que la meva postura s’inclina a pensar que no hi ha una realitat fora de nosaltres i tothom construeix la seva realitat, és necessari com animals socials que som, que aquestes múltiples realitats s’ajustin les unes a les altres i interpretem de manera semblant molts dels elements que ens envolten per permetre un nivell imprescindible d’interrelacions. Aquí segurament és on l’evolució biològica ha actuat per permetre l’aparició d’un sistema de percepció i interpretació de la realitat que ens ha resultat adaptatiu com a espècie.

Dreyfus, H i Taylor, C. (2016) Recuperar el realismo, Ediciones Rialp

Gabriel, M. (2015) Porqué el mundo no existe, Barcelona: Pasado y presente

Gabriel, M. (2019) El sentido del pensamiento, Barcelona: Pasado y presente

Garcés, M. (2015). Maurice Merleau-Ponty leído por Marina Garcés [Vídeo]. Curs “Biblioteca oberta” MACBA, https://www.youtube.com/watch?v=ZUnM6I4hJ20

Hoffman, D. (2015). Do we see reality as it is? [Vídeo]. TED Conferences. https://www.ted.com/talks/donald_hoffman_do_we_see_reality_as_it_is

Ruspoli, T. (2010). Being in the world. (Vídeo). Youtube https://www.youtube,com/watch?v=dIFsZ9uTrpE

Schopenhauer, A. (2015). El mundo como voluntad y representación 1, Alianza editorial

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s