Llegir filosofia

Tota la vida he estat un gran lector, especialment de novel.les tant clàssiques com actuals. En la literatura sempre he buscat “espiar” altres vides, altres possibilitats per entendre, potser, una mica millor la meva. Perquè us feu una idea en el darrer any he llegit, entre d’altres, a Michel Houllebecq, Frédéric Beigbeder, Françoise Sagan, TC Boyle, Don DeLillo, Siri Hustvedt, Salman Rushdie, David Foenkinos, Ian McEwan, Patricio Pron, Ricardo Menéndez-Salmón, Sara Mesa, Hiromi Kawakami, Kyoichi Katayama i Han Kang. Quan ara fa uns mesos em vaig matricular al màster de Filosofia per als reptes del món contemporani de la UOC una de les coses que vaig pensar va ser que seria fantàstic combinar la meva passió per la lectura amb endinsar-me en el món de la filosofia, cosa que havia volgut des de sempre però que mai havia pogut fer. Per tant, des del començament vaig ser conscient que aquest màster m’obligaria a llegir molt. Abans de començar l’assignatura en la que em vaig matricular, “El problema de la diferència”, vam rebre un mail de la professora donant-nos la benvinguda al curs i alguns consells sobre com “llegir filosofia”. En aquell moment em va semblar una cosa que no anava gaire per mi perquè creia ingènuament que les dificultats de les que ella ens prevenia no anaven per algú com jo acostumat a la lectura. Ara bé, des de la lectura dels primers textos vaig adonar-me que llegir filosofia no és com llegir una novel.la sobretot a nivell del ritme en com avances en la lectura. Podria dir que en aquest darrer cas el ritme és bàsicament constant de la primera paraula a la darrera, vas avançant sense tornar enrere i tot flueix amb naturalitat. En canvi, llegir filosofia almenys per mi és molt diferent, com ja ens van advertir (gràcies Ester). De vegades em genera frustració perquè sóc incapaç d’entendre que m’estan intentant dir (tant pel significat de les paraules com pel sentit de les frases i les idees), perquè em quedo minuts i minuts atrapat en una frase sense poder avançar, perquè quan creia que abans entès alguna cosa al cap d’unes quantes pagines he de tornar enrere per revisar interpretacions que creia haver copsat encertadament. És cert que he començat amb lectures d’autors que no són fàcils com poden ser Deleuze, Heidegger i Foucault però pel que he vist fins crec que llegir filosofia sempre és així. En tot cas, aquesta frustració es converteix en una gran satisfacció quan alguna cosa fa click en el cervell i llavors entens el concepte que vol transmetre la lectura. És una frustració que cada cop és més negativa i va esdevenint estimulant, que em fa voler persistir en la lectura que deixa de ser llavors lineal per convertir-se en una mena de cercle infinit sense un principi i final clars.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s